Paca
Petita gran dona (1914-2008) Granollers

Baixeta, prima i amb uns vius ulls darrere d'unes enormes ulleres, la Paca sortia cada matí de casa i feia el recorregut habitual per les botigues de Granollers. Saludava amb alegria i s'oferia a donar un cop de mà fent coses molt senzilles com un encàrrec a la fleca oa la farmàcia. La Paca sempre va ser tal com era, senzilla, autèntica i amable. Si et trobava pel carrer solia aturar-se davant teu i amb els braços ben oberts deia: Què passa?!, amb una expressió irònica des de la seva petita estatura, que feia somriure a tots els del voltant. Va ser com una formigueta que al llarg dels anys va teixir amb el seu anar i venir una teranyina de petits senders connectant una botiga amb l'altra i repartint els seus alegres comentaris a tots els coneguts que anava trobant pel camí, que no eren pocs. Avui aquesta dona és recordada amb amor i tendresa a Granollers, sobretot a les botigues que formaven part del seu recorregut. Si el comerç és convivència, la Paca n'és el millor exemple.