Marina
Supervivent de la postguerra (1927-2023)
Alenyà, Figueres

Es deia Marina Palomer i Bataller i era l’única filla d’una humil parella d’exiliats empordanesos. Ella va néixer a Alenyà (França), però va fer el viatge de tornada a Catalunya amb la seva família quan tenia 3 anys, carregada amb els seus estris escolars. Recordava que els va haver de deixar pel camí perquè li pesaven massa. Un cop instal·lats a Garrigàs va poder seguir els estudis fins que de ben petita la van posar a treballar. Es va fer gran, es va casar amb en Florenci i van tenir un nen i després, al 1956, dues nenes bessones. Aquell any va ser molt fred. La Marina explicava que l’aigua de la pica dins de casa es glaçava i fins i tot van morir les oliveres. Malauradament una de les nenes no va sobreviure. La família va tirar endavant amb el tros i una granja de vaques que tenien. Al llarg de la seva vida la Marina va treballar de valent. Era molt vital i familiar i va viure molts anys, cosa que li va permetre conèixer els nets i els besnéts i si hagués estat per ella s’hauria quedat per conèixer més generacions. No volia marxar, però finalment ens va deixar a Figueres als 96 anys. Tenia uns ulls verdosos preciosos i un gran cor, i cuinava com els àngels. La seva família l’estimava moltíssim i ella a ells també.