Lluís Argemí
L’avi de la Fageda (1951) Terrassa

No va ser gens fàcil la infantesa d’en Lluís, marcada per les dificultats econòmiques i el caràcter violent del seu pare. Nascut a Terrassa, aviat va saber què eren la gana i la por, però també va descobrir la força interior que el caracteritza. Va trobar refugi en la natura, i companyia en els seus amics Escoltes. Ja adult va formar una família i va tenir dos fills, però la feina va començar a faltar i perdre la casa el va portar a una profunda depressió que va estar a punt de llevar-li la vida. Amb un esforç enorme se´n va sortir i va trobar el refugi que necessitava en una cala de Tossa de Mar, on va viure sol, alimentant-se del que pescava i reconnectant amb la natura. Ell té una sensibilitat especial per entendre la vida que hi ha a cada planta i per transmetre la seva pau a les persones del seu voltant. Sanat, en Lluís va tornar a trobar l’amor, es va instal·lar en un mas de l’Alta Garrotxa i va tenir dos fills més. Temps més tard, La Fageda li va oferir una feina en què en Lluís, finalment, es va sentir valorat i acompanyat. Tenia cura dels jardins de la finca i aportava la seva simpatia, serenor i saviesa. Per la seva personalitat i el seu físic, amb una barba blanca imponent, va acabar essent l’avi de La Fageda. Avui, després de la seva jubilació, La Fageda ha volgut retre-li homenatge per la seva personalitat marcada per la humilitat i la força de voluntat, i perquè és un exemple de com el treball i la natura contribueixen a curar i donar sentit a una vida.