La Marina, la pastora més longeva de Catalunya
«Amb poder sortir a fora, al sol, ja ho tinc tot», deia la Marina Vilalta Fajula (1927–2026), que va passar gairebé un segle entre ovelles i muntanyes.
Va provar de treballar en una fàbrica, però els dies se li feien massa llargs allà tancada. El seu lloc era a fora, amb el ramat, a Bruguera, als peus del Taga. Va començar a pasturar als cinc anys acompanyant el seu pare i no ho va deixar mai: fins als últims dies seguia traient les ovelles cada tarda, amb sol, pluja o neu. El 2022 va rebre la Creu de Sant Jordi i Bruguera li va dedicar una plaça.
Aquest abril vam pujar a Cal Sibí a conèixer-la. La vam acompanyar amb el ramat, la vam escoltar cantar i ens va explicar per què no va voler canviar mai de vida. De la Marina n'hem après moltíssimes coses.
Malauradament, la Marina ens va deixar el passat 14 de setembre, als 99 anys. Amb una gran tristesa, diem adeu a aquesta dona extraordinària, humil i generosa com poques. Aquest breu documental és el nostre petit homenatge i, probablement, un dels últims testimonis gravats de qui va ser la pastora més longeva de Catalunya.
El jersei Pastora Marina
Cada jersei IAIOS porta el nom d'una àvia o un avi amb una història que mereix ser recordada, i es ven amb la seva biografia impresa en paper. Aquest any aquest nom és el de la Marina. El jacquard en tons marró, beix i negre s'inspira en els jerseis tradicionals del món rural, i el trobareu en tres versions:
 Rebeca jacquard marró |
 Jersei jacquard marró |
 Càrdigan jacquard marró |
El cap de setmana passat vam tornar a Bruguera per visitar la família de la Marina i regalar-los el jersei que porta el seu nom. El seu fill i la seva dona ens van rebre a casa i ens van acomiadar amb una capsa d'ous de les seves gallines, boníssims.
Gràcies a la seva família i a totes les persones que van fer possible aquest bonic document.
