Marina, la pastora més vella de Catalunya
Solanguit (Ripollès), 1927

«Vaig néixer entre ovelles, i les ovelles em donen llibertat.» Ho diu la Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya, que als 99 anys ha passat gairebé un segle a la muntanya, al ritme lent del ramat.

Va néixer el 1927 a Solanguit, un petit nucli del Ripollès, i de ben petita ja cuidava les ovelles. Va provar de treballar de nit en una fàbrica, però ho va deixar de seguida: dormir de dia li semblava una ofensa a la natura. En casar-se es va traslladar a Can Sibí, a Bruguera —un poble de tot just cinquanta habitants—, i des de llavors no ha deixat mai de pujar a pasturar.

Cuida un ramat modest, d’una cinquantena d’ovelles («els animals dels pobres», les anomena) i tres gossos, d’acord amb la terra que té. Per ser pastora, explica, cal estimar de veritat els animals, la muntanya i la solitud. Només ha sortit una vegada de Catalunya: va agafar un avió a Mallorca per complir un vell somni, volar, com les àguiles que tantes vegades ha vist planejar sobre els cims.

Astuta, irònica i amb el cap tan clar com sempre, la Marina no ha necessitat gran cosa per ser feliç: les seves ovelles, la seva muntanya i el seu tros de terra. Sempre ha viscut exactament com ha volgut, fidel a la seva manera de fer les coses. «Jo ja estic contenta amb les ovelles», diu. I potser aquest és el seu gran secret: haver après que la llibertat pot ser tan senzilla com un ramat i un camí de muntanya.