Àvia Pia
Text de Maria Arimany

Jo de gran vull ser com l'àvia Pia. Vull viure a prop del bosc i sortir a buscar bolets a la tardor i espàrrecs a la primavera. Vull poder dir que s'acosta el mal temps perquè em fan mal els genolls i vull asseure'm a prop del foc a fer ganxet, a teixir punts, un darrere l'altre, sense pensar en res, només Dret, Revés, Dret, Revés, Dret, Revés. De vegades penso que si tots els punts que ha teixit l'àvia els hagués fet un darrere l'altre, com una cadeneta, podria fer la volta al món i fer-li un llaç a dalt, com un regal. Jo de gran vull ser com l'àvia Pia i que em donin igual les arrugues que em creuen la cara de dalt a baix i d'esquerra a dreta com el sol i la calor esquerden la terra que un dia va ser humida, esponjosa i fresca. Vull tenir una papada tova que em tremoli quan em facin riure i ensenyar una boca foradada amb poques dents i poca gana. Vull anar per casa en bata i sortir a llençar les escombraries amb sabatilles sense preocupar-me de qui em mirarà. Vull tenir un grapat de nétes que em vulguin tocar les pells que em pengin dels braços i que amb la mà me les moguin com un balancí. Jo de gran vull ser com l'àvia Pia. Vull dir cramel en comptes de caramels, bussó en comptes de bústia, iaios en comptes d'avis. Vull malcriar les nétes i treure'ls un carmel de darrere l'orella i dir-los fluixet Presa, però no els ho diguis la mare, aquest secret és teu i de la iaia.