Teresa
El poder d’un somriure
(1935) Valdenoceda, Burgos

Als 90 anys, la Teresa s’aixeca cada matí sense ni un bri de mandra per anar a l’aquagym, conduint, àgil i eixerida, el seu Seat 600. Des que es va treure el carnet fa 50 anys, sempre ha conduït aquest model de cotxe, aquest és el 3er. Nascuda en un petit poble de Burgos, la Teresa es va traslladar amb la seva família a Catalunya quan tenia tres anys, i als 15 es va establir a Granollers. Infermera de professió, ha dedicat la seva vida a cuidar als altres, especialment d'infants: va treballar molts anys amb un pediatre, va estar al menjador d’una escola i també va ser dependenta en una botiga de roba infantil. Ara, ja jubilada, continua a disposició dels altres cada dia. Després de la piscina, es dirigeix al centre d’acollida El Xiprer de Granollers per donar un cop de mà a qui ho necessiti. Amb molt d’humor i bona cara, afronta el dia a dia amb un somriure autèntic i una abraçada com cal, que sovint són suficients per voler tirar endavant un dia més. “Us heu passat tres voltes amb tants ‘piropos’”, diria ella, però és que la Teresa és més que una voluntària. Posa rentadores, plega roba, cuina i, per si no fos prou, escolta, xerra i estima amb entusiasme qualsevol que passi per El Xiprer i ho necessiti. Tant de bo, algun dia, El Xiprer hagi de tancar portes perquè ja no tingui feina, però mentre visqui, que no faltin els somriures, les abraçades i l’esperit generós de la Teresa!