La Tines
Cuidadora (1920-2022) Granollers

Montserrat Cortines (Tines) va néixer en una família treballadora. Sempre pendent dels altres, tenia un cor immens i allà on anava es feia voler. El fet de parlar directe i sense complerts era un dels seus trets característics que la feia divertida i especial. Tota la vida va treballar de valent, incansablement i superant tots els obstacles amb intel·ligència i una actitud admirable. Va anar poc temps a escola perquè era molt entremaliada. Als 12 anys ja va començar a treballar en una casa cuidant un nen. Tines va ser un puntal importantíssim per a aquesta família quan el pare va morir deixant cinc fills petits. Els va recolzar de manera incondicional, amb una generositat i un amor immensos durant tota la vida, una generació darrere l'altra. Es va casar i va tenir una filla, dos néts i dos besnéts dels quals se sentia molt orgullosa. El duríssim cop de la mort de la seva filla no va impedir que continués cuidant tothom que estimava. Era molt maca i gens presumida, ulls verds i mirada murri. Cuinava de meravella, i entre els seus plats estrella hi havia els farcellets de col. Als cent anys encara baixava diàriament al centre, amb una garrafa d'aigua dins del carretó que feia contrapès i, de passada, dissimulava que necessitava ajudar-se per caminar. "Un bastó? De cap manera. És cosa de vells!" deia. El Covid es va emportar una dona valenta i bona que moltíssima gent porta al record.