La Tines
Cuidadora (1920-2022) Granollers

La Montserrat Cortines (Tines) va néixer en una família humil i treballadora de sis germans. Sempre pendent dels altres, tenia un cor immens i allà on anava es feia estimar. El seu parlar directe i sense compliments era un dels seus trets característics que la feia divertida i especial. Tota la vida va treballar de valent, incansable, i superant tots els obstacles amb intel·ligència i una actitud admirable. Va anar poc temps a l’escola perquè era molt tremenda. Als 12 anys ja va començar a treballar de minyona i tenint cura d’un nen en una família de Granollers. La Tines va ser un puntal importantíssim en aquesta família, quan el pare va morir deixant cinc fills petits. Va fer-los costat de forma incondicional, amb una generositat i un amor immensos durant tota la vida, una generació darrera l’altra. Es va casar amb en Vicens el pintor, i van tenir una filla, dos nets i dos besnéts dels quals se sentia molt orgullosa. El cop duríssim de la mort de la seva filla no va impedir que continués cuidant i cuidant tothom qui estimava. Era molt bonica i gens presumida, ulls verds i mirada múrria i honesta. La Tines cuinava de meravella, i entre els seus plats estrella hi havia els farcellets de col. Als cent anys encara baixava cada dia al centre, amb un carretó amb una garrafa d’aigua dins que feia contrapès i de passada, dissimulava que necessitava ajudar-se per caminar. “Un bastó? De cap manera. És cosa de vells!” deia. La Covid es va endur una dona valenta i bona. Va ser acomiadada per moltíssima gent que sempre la duran al record.