Marina
Supervivent de la postguerra (1927-2023)
Alenyà, Figueres

Es deia Marina Palomer i Bataller i era l’única filla d’una humil parella d’exiliats empordanesos. Va néixer a Alenyà (França), però va fer el viatge de tornada a Catalunya amb la seva família quan tenia 3 anys, carregant els seus estris escolars. Recordava que els va haver de deixar pel camí perquè pesaven massa. Un cop instal·lats a Garrigàs va poder continuar estudiant fins que, sent encara molt petita, la van posar a treballar.

Va créixer, es va casar amb en Florenci i van tenir un nen i, més tard, el 1956, dues nenes bessones. Aquell any va fer molt de fred. La Marina explicava que l’aigua de la pica es glaçava dins de casa i que fins i tot van morir les oliveres. Desgraciadament, una de les nenes no va sobreviure.

La família va tirar endavant gràcies a les seves terres i a una granja de vaques que tenien. Al llarg de la seva vida, la Marina va treballar molt dur. Era una dona molt vital i familiar i va viure molts anys, cosa que li va permetre conèixer els seus nets i besnets. I, si hagués estat per ella, s’hauria quedat per conèixer encara més generacions.

No volia marxar, però finalment ens va deixar a Figueres als 96 anys. Tenia uns preciosos ulls verdosos i un gran cor, i cuinava com els àngels. La seva família l’estimava moltíssim, i ella a ells també.