Peret
La pedra de l’encant (1929) Granollers

Entrem a casa d’en Peret, un avi tranquil i molt agradable, on tot és net i endreçat i fa bona olor. A les prestatgeries, plenes a vessar de llibres, ens crida l’atenció la figura d’una pedra rodona i plana. Ell ens explica que és la reproducció de la Pedra de l’Encant de la Plaça de la Porxada de Granollers que una riuada va deixar allà. Ell mateix va crear un pastis amb la mateixa forma en honor de la seva ciutat. També ens ensenya el darrer llibre que ha publicat sobre Granollers. Ja és el cinquè! Ens convida a seure al seu balcó amb vistes a la plaça on s’està més fresquet. “Aquesta és l’Antònia”, diu, i assenyala una oca de paper de vidre de tres pams d’alçada que té col·locada mirant avall al carrer. De fet molts la tenim vista perquè a la nit fa llum tota ella. L’Antònia vigila la plaça de nit i de dia. En Peret és una persona molt culta i amb moltíssims interessos. De jove fabricava nines de col·lecció, amb els seus vestits regionals d’arreu del món, i totes elles fetes a mà: els vestits, les sabates, els cabells... Veritables peces d’artesania. En Peret té una història molt entranyable i divertida de com es van conèixer i enamorar amb la seva esposa. El que sí que us podem dir és que tot i que ella ja no és amb nosaltres, ell encara n’està enamorat com el primer dia.