Cal Pep

El rètol el va penjar el seu pare: lletres grogues sobre verd, CAL PEP. Va invertir molt en aquell local i el negoci els va donar una bona vida durant molts anys. Tractava la clientela com si fos part de la família i se sabia els tallats, cafès sols i cafès amb llet que demanava cadascú.

Pep fill va agafar amb ganes les regnes del negoci quan el seu pare es va jubilar. Ell també sap qui pren sacarina, qui està passant per un mal moment, qui necessita xerrar una estona per allunyar la soledat…

Però trenta anys després les coses han canviat molt, i al costat del seu local ha obert una multinacional que ven molt més barat. Cada vegada menys persones passen per Cal Pep i fa mesos que lluita contra els números vermells. Per això, dimarts la seva persiana baixarà per última vegada. La Paquita es quedarà amb la conversa a mitges, el cartell amb lletres grogues sobre verd ja no hi serà, ningú tornarà a saber quin cafè pren cadascú…

Aquesta biografia la dediquem a tots els Peps i Cals Peps que, ja venguin claus, fil de cosir, sabates o cafè, baixen la persiana a Catalunya cada dia i s’enduen un patrimoni de coneixements, records i històries que ja no tornaran.

Gràcies pel vostre gran servei, i que visquin els Cals Peps que encara resisteixen!